Aquesta història parla d'una nena de tres anys que per primera vegada assistia a l'escola. Estava entusiasmada perquè tots li havien dit que allà es feien coses molt divertides.
Un cop a classe i fetes les presentacions oportunes, la mestra va dir:
- Avui dibuixarem.
A ella li venia més de gust construir unes torres amb uns colorits cubs que podia veure a la prestatgeria, però tampoc li desagradava dibuixar. Sabia pintar moltes coses: gats, gossos, cases, cavalls, etc. Però mentre ella pensava en què podia dibuixar, la mestra va afegir: "i dibuixarem flors".
Això no va ser cap problema per a ella, perquè li agradaven molt les flors. Va buscar entre els seus colors favorits i va començar a dibuixar: flors amb tiges morades i pètals estrellades, flors amb tiges de diversos colors i pètals a lunars... Fins que la mestra va veure el seu dibuix i li va dir amb gest de desaprovació:
- Les flors no són així.
Es va dirigir a la pissarra i va dibuixar una flor amb la tija verda i els pètals vermells. A la nena li agradava més la seva flor, però volia agradar a la seva mestra, així que va arrugar el seu full i va dibuixar una flor vermella amb la tija verda.
L'endemà, en entrar a classe, la mestra va dir:
- Avui farem figures amb plastilina.
A ella li encantava la plastilina. Immediatament es va posar a fer un gos amb cinc potes que causava sensació a casa. Quan la mestra la va veure li va dir: "No, avui farem una serp".
Tampoc li va semblar mala idea. Ella les feia molt bé, millors que les de veritat, perquè les seves tenien un cap enorme perquè no els costés tant empassar i un parell de potes per no haver d'anar tot el dia arrossegant. De nou, quan la mestra va passar al seu costat, li va dir: "les serps no són així".
Va agafar un tros de plastilina i va mostrar a tots com havia de fer-se una serp de plastilina. La serp de la mestra no li semblava tan avançada com la seva, però tot i així va aixafar la seva i va fer una igual que aquell model.
L'endemà, per fi, tocava jugar amb els cubs que li havien cridat l'atenció des del primer dia. Aquesta vegada no es va posar a construir, va esperar que la mestra digués què és el que havien de construir: "cases". Immediatament es va posar mans a l'obra. Va construir una casa de tres pisos, però va veure que el segon li havia quedat una mica baixet. "És igual, posaré un jardí en aquest pis i no li posaré parets perquè es pugui mirar des de fora".
"Així no són les cases", va escoltar al poc temps. La mestra, com no, va prendre una sèrie de cubs i va demostrar a tots com es construïa una casa amb cubs.
Després d'uns anys en aquesta escola, la seva família es va haver de mudar i els seus pares la van inscriure en un altre escola. El seu primer dia no va ser tan alegre com el primer cop. Ara ja sabia de què anava tot allò. La mestra es va presentar i va dir:
- Avui farem un dibuix.
La nena es va quedar a la seva taula sense fer res.
- No vols dibuixar?
- Sí ....
- I llavors ... per què no dibuixes?
- Estic esperant que vostè em digui què he de dibuixar.
- Però jo no ho diré, no sé què és el que et ve de gust dibuixar.
- Puc dibuixar el que jo vulgui llavors?
- I tant!
Llavors la nena va treure els seus llapis de la motxilla i va dibuixar una flor vermella amb la tija verda.
