jueves, 31 de marzo de 2016


Tarda ahir de dolces retrobades. Ahir, a la nostra visita als alumnes de cinquè del Cim, ens van acompanyar la Vanesa i la Noemí per parlar de la seva empresa Lolita. I, com en altres ocasions, vam poder gaudir d'una xerrada en la que ens van explicar els cinc anys que porta en funcionament Lolita i les diferents fases per les que han passat. Perquè en un negoci no tot són flors i violes, hi ha moments difícils, de dubtes, i és en aquests moments quan la confiança i l'esforç s'han de fer forts per aconseguir tirar endavant.

La Vanesa va fer èmfasi en la necessitat de treballar en equip, d'estudiar i formar-se, de voler innovar i fer coses diferents, i, especialment, d'aprendre dels errors. No els hi va ser fàcil trobar la fórmula per fer les seves primeres cupcakes, al contrari, hi va haver molt del mètode prova i error. Fins que ho van aconseguir. I us podem assegurar que ho van aconseguir amb escreix, les seves creacions són delicioses!

Gràcies Noemí i Vanesa per trobar-nos un moment en la vostra atapeïda agenda i fer-nos la vida una mica més dolça!

Entrada publicada el jueves, marzo 31, 2016 per Cultura Emprenedora IMET

0 comentaris

miércoles, 30 de marzo de 2016


Abans que arribés el descans dels dies de Pasqua, vam impartir un darrer taller de publicitat a l'alumnat de cinquè del col·legi Sant Bonaventura. Ja sabeu, perquè en parlem sovint, que acostumem a intentar introduir terminologia del món publicitari com ara els logotips, els eslògans, el públic objectiu... i donem alguns consells o pautes per intentar fer un bon anunci, com ara tenir clar el missatge que volem transmetre i a qui el volem fer arribar, escollir bé els colors i el tipus de lletra, vigilar les faltes d'ortografia...

I també sabreu que posem especial èmfasi en els estereotips. Els estereotips són una visió arquetípica sobre cada un dels sexes, assignant-los de manera desigual i discriminatòria diferents papers, actituds i característiques. Per què quan pensem en un anunci de cotxes ens imaginem un home conduint? O en els anuncis de productes de neteja a dones? Què no poden conduir les dones i netejar els homes?

Sembla que mica en mica aquesta tendència va canviant, però el cert és que encara queda molta feina per fer...

Entrada publicada el miércoles, marzo 30, 2016 per Cultura Emprenedora IMET

0 comentaris

martes, 29 de marzo de 2016

 
Tornant de vacances ens hem trobat amb una entrevista a Francesc Torralba (filòsof, teòleg, escriptor i professor d’universitat), on parla dels valors que hem de promocionar en els nostres infants i com descobrir les seves habilitats i talents. Com que enllaça prou bé amb el projecte Cultura emprenedora, la compartim amb vosaltres:  

Quins són els valors que hem d’ensenyar als nostres fills?
Jo crec que són tres: el valor de l’esforç (amb tenacitat i constància), el de la humilitat i el de la prudència.

La prudència? 
La prudència és la capacitat de prendre decisions d’una manera sensata, valorant cada oferta i veient las conseqüències nocives que pot tenir. Si els ensenyem a ser prudents no estarem preocupats a les tres de la matinada a la sortida d’una discoteca perquè el jove ja sabrà si ha de pujar al cotxe d’un conductor begut o no, si ha de tenir una relació sexual en segons quines condicions o no, o bé si ha de comprar o no a un venedor d’èxtasi. Si els fills no han après a ser prudents, difícilment els pares podran dormir.

Això com ho hem de fer, els pares?
Els coneixements es transmeten repetint, però els valors no es transmeten parlant ni repetint, els valors es transmeten amb l’entorn, en un context i en les diferents situacions del dia a dia, anant d’ excursió i agraint el bon temps per exemple, fent esport i esforçant-se junts o sopant plegats mentre demanem si us plau que ens passin l’aigua o donant les gràcies perquè la sopa estava fantàstica.

I amb l’exemple? 
Efectivament, a través de l’exemple es poden transmetre tots els valors. La coherència i l’exemplaritat en les situacions de vida que ens trobem són la base de la transmissió de valors. Els fills han de veure que hi ha un esforç per ser coherent. Si tu li dius que “has de perdonar” però la mare i el pare fa dies que no es parlen per una discussió no tens autoritat moral per exigir allò que no t’exigeixes a tu mateix.

Pot posar un altre exemple?
El consum. Si tu li dius a un nen “has de ser estalviador, més auster” i tu et canvies de mòbil cada sis mesos, la incoherència és total.

Hem perdut la humilitat? 
La humilitat és conèixer els propis límits i les pròpies possibilitats, la qual cosa no té res a veure amb la baixa autoestima o amb menysprear-se. Una persona humil reconeix quins són els propis límits, les seves dificultats i té prou capacitat per demanar ajuda, per acceptar que els altres són superiors en alguns camps encara que no en tots. La humilitat és aquella capacitat de reconèixer que no ho sé tot, que no ho faig tot bé i que necessito dels altres i del seu correctiu. En canvi, el que té una crisi d’autoestima és aquell que no reconeix cap possibilitat en ell mateix, cap talent, el que no se’n sortirà. En definitiva, el que està sempre autodestruint-se. La humilitat és una virtut. La crisi d’autoestima és un defecte. La humilitat és l’autovaloració justa d’un mateix. «El fracàs escolar és la patata calenta que ningú no vol»

Em sembla que al nostre país no abunden els humils! 
Jo detecto que els estudiants d’altres països són més receptius. Per exemple, aquell que creu que ho sap tot i per tant no escolta i et diu: “que m’has de dir tu, no en saps res”.

Els pares també hem de practicar els tres valors oi? 
És clar! Els pares han d’exercir aquests tres valors bàsics, l’esforç, la prudència i la humilitat en l’esfera de protecció que és la familiar. Si els exercitem a la família els fills ho aprendran d’una manera més fàcil.

La societat ens ho està posant difícil per a la pràctica de la humilitat? 
Sí, perquè a les societats cultes s’amaga tot el que representa el fracàs. Com que la humilitat és reconèixer un error, un fracàs es tendeix a amagar-lo o bé imputar-lo a un altre. Fixem-nos en el fracàs escolar: és la patata calenta que ningú no vol. Els mestres diuen que són els pares. Els pares diuen que és la televisió i l’escola. Tenim un dels nivells més alts de fracàs escolar d’Europa.

Els alumnes... com van a classe?
Hi ha professors universitaris que es troben que a la quarta classe no hi ha ni la meitat dels alumnes. Sempre passen la responsabilitat als joves: “no venen preparats, no tenen sentit de l’autoritat, són dispersos, no s’esforcen...” Però i tu? Com et sents com a professor? Arribes a la classe i poses un USB i vas deixant que passin les diapositives? O bé fas de la classe un acte creatiu i els envies el document per correu electrònic? La humilitat ajuda molt a resoldre problemes, ajuda molt a les empreses i a la família.

Si un nen no ha treballat el valor de l’esforç, què li passarà quan sigui gran?
Doncs li passarà que difícilment acabarà realitzant algun projecte.

Com se sentirà?
Frustrat. Per a qualsevol projecte necessites esforç, per a un projecte de feina, de parella, econòmic o d’amistat. Si aquest valor no queda molt incorporat en la seva personalitat aquest nen aviat es desinflarà. El primer dia anirà a entrenar però el tercer ja no li vindrà de gust perquè plou o fa fred. O començarà a estudiar anglès però el segon dia dirà que prefereix estar al sofà de casa. Quan canviï d’institut es cansarà de trucar als amics de sempre, ho deixarà córrer i anirà perdent amics i perdent capacitats. L’error és pensar que un pot desenvolupar un projecte sense esforç.

Com s’ensenya l’esforç?
Els hem d’entrenar. Comencem de ben petits: “tu pots cordar-te el botó, tu pots posar-te la sabata tot sol”... i això s’ha de fer encara que tinguem pressa. Hem de deixar que comencin a fer coses. “Tu creus que ja pots parar la taula? Doncs comences avui”. L’esforç només s’ensenya posant petites contrarietats diàries als fills. Si un està entrenat a saltar obstacles ja no li ve de nou saltar un de més. Però si al fill el fem viure en una bombolla de sobreprotecció, una bombolla d’Ítaca ideal on té tot al seu abast, aquesta bombolla algun dia es punxarà. Totes les persones ens hem de buscar les garrofes, millor estar preparat per no enfonsar-nos.

La sobreprotecció pot arribar a corroir el caràcter del nostre fill? 
Sí, això és el que es diu la corrosió del caràcter perquè acaba no tenint caràcter i això és dramàtic. Tampoc no cal posar obstacles inassolibles perquè llavors els frustres. És com anar amb bicicleta, hi ha un moment que el pare li treu les rodetes i el nen cau i la temptació que tenim és tornar-les a posar, doncs no, que torni a pujar i agafi embranzida.

Ningú aprèn a parlar una llengua el primer dia, ningú aprèn a ser metge en un dia. S’aprèn a base de repetir i repetir moltes vegades el mateix. La repetició és bàsica. Però a la nostra societat li repugna la repetició, li cansa. Llavors què passa? No escriuen bé, no llegeixen bé...

No expressen bé els pensaments i les emocions en veu alta? 
Quantes vegades expressen pensaments i emocions en veu alta des del dia que van entrar a l’escola? Si només tenen 500 paraules al cap, com poden expressar que estan enamorats, que estan tristos, que estan alegres o deprimits? Els falten paraules i agilitat per fer-les servir! L’esforç és repetició sobre el mateix punt, la repetició és fatiga però no hi ha un altre remei.

Però també hi ha alumnes excel·lents?
L’excel·lència és esforç i humilitat sobre un talent que t’és donat. Amb talent sol no n’hi ha prou i amb esforç sol tampoc no n’hi ha prou per arribar a l’excel·lència. Hem d’ensenyar els nostres fills i alumnes a descobrir els talents perquè no tots valem per al mateix. El talent és l’únic que no decidim, i per molt que t’esforcis mai no seràs un gran dibuixant si no tens el talent.

Hi ha molts talents amagats?
Efectivament, quantes vegades a les institucions educatives ens ha passat per davant un talent ocult i ningú no l’ha vist? Aquell individu s’ha obert camí de forma autodidacta i un bon dia surt a la contra de La Vanguardia, però ningú no es va adonar que era un escriptor o un humorista en potència. Que l’escola no identifiqui el talent emergent és dramàtic.

Com pot l’escola identificar-ho?
Amb ràtios més petites. A la Universitat Ramon Llull estem en contacte amb les universitats britàniques d’Òxford i Cambridge. Allà apliquen el pla Bolonya des del segle XII! amb 15 alumnes màxim per curs i amb un seguiment molt individualitzat. Som nosaltres els que posem 140 alumnes a primer de Dret. És clar, no és el mateix un advocat d’Òxford que el d’aquí perquè aquell ha après a defensar una idea, a discutir-la i a escoltar els companys. 

A l’escola, quina creu que seria la ràtio ideal? 
S’ha de reduir al màxim que es pugui. Nosaltres fem una educació on l’estudiant és un subjecte passiu i com a continent d’informacions i continguts. I l’estudiant els ha d’ anar digerint i demostrar que els ha assolit. Crec que a l’escola hem de potenciar l’autoconeixement perquè hi ha alumnes que acaben batxillerat i no saben quin talents tenen! Potser sí que sabran qui va ser Napoleó o que la guerra civil va ser al 1936, però són incapaços de dir qui són ells. Comencen una carrera per a la qual no tenen capacitat i abandonen el primer any. Saber per a què vals és bàsic.

Sí, perquè treballar en allò que no t’agrada... 
Què diferent és un individu que quan arriba dilluns ja està pensant que sigui divendres per evadir-se, no li agrada la feina però ha de pagar l’hipoteca i el dia a dia es converteix en un sacrifici. L’individu que està fent la feina per a la qual està capacitat, aquella feina que el mou i toca una tecla profunda dins seu, està encantat de que sigui dilluns!

Els mestres, com ho poden fer? 
En el marc que tenim nosaltres, amb ràtios altes, hem de treballar de forma evolutiva l’autoconeixement (des de P3 fins a segon de batxillerat). El repte seria que l’alumne, quan acaba el batxillerat, sàpiga quines són les seves capacitats, els seus talents i també els seus límits. És la intel·ligència intrapersonal, coneixement d’un mateix. La tutoria és molt important ja que algú t’ha d’ajudar a veure i a desfer la imatge fictícia que tens de tu mateix i també observar el teu potencial: do de gents, capacitat de lideratge, de conduir un partit polític o una organització...

Font: Faros, a través d'una entrevista realitzada per La Granja.

Entrada publicada el martes, marzo 29, 2016 per Cultura Emprenedora IMET

0 comentaris

miércoles, 16 de marzo de 2016


Ahir a la tarda el Jordi Morera va visitar l'escola Pia. El nostre ambaixador de la cultura del pa va parlar d'emprenedoria i de la importància de fer allò que et fa feliç, que t'omple.

Però també va parlar de pa i de salut, de com volem estar sempre a la última en temes de roba i tecnologia però no donem tanta importància a les coses que mengem. Perquè com li agrada dir al Jordi, som el que mengem.

Així que, si voleu tenir bona salut, vigileu amb el que mengeu!

Entrada publicada el miércoles, marzo 16, 2016 per Cultura Emprenedora IMET

0 comentaris

martes, 15 de marzo de 2016


Ahir vam tenir el plaer d'assistir a "l'estrena" d'un nou col·laborador en les visites d'empresa, l'Oscar Enento, de l'Associació Makers VNG Garraf. L'Oscar va explicar a l'alumnat de cinquè de La Pau el concepte de cultura 'Maker', o, el que és el mateix, un conjunt de pràctiques basades en el 'Do it Yourself' (fes-ho tu mateix) i el 'Do it Toguether' (fem-ho junts). També va comentar la idea de l'emprenedoria social. Idees totes que lliguen molt bé amb el nostre projecte d'emprenedoria.

Gràcies Oscar!

Entrada publicada el martes, marzo 15, 2016 per Cultura Emprenedora IMET

0 comentaris

viernes, 11 de marzo de 2016


Aquest matí hem pogut gaudir novament de la companyia de l'alumnat de tercer de La Ginesta, aquest cop per parlar de la publicitat.

Hem fet una pluja d'idees per identificar formes de fer publicitat i hem debatut plegats al voltant dels estereotips i de la imatge idíl·lica i perfecta que venen la majoria dels anuncis, per després comentar els elements imprescindibles per fer un bon anunci:

estudiar el públic objectiu,
escollir bé el missatge,
cuidar l'ortografia,
seleccionar bé les imatges i els colors,
i vigilar que el missatge s'entengui correctament.

Finalment, hem posat a prova els nostres coneixements sobre marques i logos amb un joc per grups.

Bon cap de setmana!

Entrada publicada el viernes, marzo 11, 2016 per Cultura Emprenedora IMET

0 comentaris


Ahir dijous vam reprendre una de les nostres activitats del projecte preferides: la visita d'empresa o d'una persona emprenedora. La persona que enguany va encetar aquest taller va ser un artista del que ja ens hem declarat fans en el passat: el Jordi Fornés.

El Jordi va visitar les dos classes de cinquè de l'escola l'Aragai i va explicar la seva trajectòria i la seva feina com a dibuixant de la Marvel, a més de respondre multitud de preguntes d'un alumnat encuriosit i entregat.

I, com en altres ocasions, va tornar a signar un munt d'autògrafs, demostrant que a més de ser un gran dibuixant té també molta paciència ;)

Gràcies Jordi!

Entrada publicada el viernes, marzo 11, 2016 per Cultura Emprenedora IMET

0 comentaris

miércoles, 2 de marzo de 2016


Avui volem compartir amb vosaltres un parell de cartells que vam tenir l'oportunitat de veure la setmana passada a l'escola Sant Jordi en el transcurs del taller de publicitat.

Les aules de cinquè havien vist no fa gaire la pel·lícula La bicicleta verde, una pel·lícula valenta, plena d'optimisme i esperança, i que mostra una protagonista amb un clar perfil de petita emprenedora. Basant-se en aquesta pel·lícula, als cartells van explicar els valors i actituds que ells pensen que ha de reunir una persona emprenedora.

Ens encanten :)



Entrada publicada el miércoles, marzo 02, 2016 per Cultura Emprenedora IMET

0 comentaris

martes, 1 de marzo de 2016


La setmana passada va tenir lloc la segona visita al programa La Fórmula Matí de Canal Blau FM per parlar dels nostres projectes d'emprenedoria a l'escola. Aquest cop ens van acompanyar la Kiara i la Sara com a representants de les classes de 5è del col·legi Sant Bonaventura.

Totes dues ens van explicar com treballen el projecte a classe i les diferents activitats que porten a terme: venda de berenars els dijous a la tarda, productes artesanals i originals pel mercat de maig, i un musical inspirat en la pel·lícula Grease.

I vam poder saber que una part del que recaptin anirà a causes solidàries i que l'altra s'invertirà per cobrir part del cost de les colònies de l'any següent, quan estiguin a 6è. El que ens deixa clar que els valors de la constància i la paciència són dos valors importants en el seu projecte.

Bona feina Kiara, Sara i Sílvia ;)

Si les voleu escoltar, a continuació us facilitem l'opció per fer-ho.

Entrada publicada el martes, marzo 01, 2016 per Cultura Emprenedora IMET

0 comentaris