Un dels nostres emprenedors més estimats, el Jordi Morera, de l'Espiga d'Or, ha estat reconegut amb el Premi al millor jove artesà alimentari innovador de l’any 2014.
De fet, l'any 2012 ja s'havia quedat a les portes de guanyar-ho, assolint un molt meritori accèssit de la convocatòria.
El Jordi Morera, com ell mateix ens ha explicat en algunes de les seves visites, pertany a una cinquena generació de flequers i destaca per la recuperació del forn de llenya de la família, la recuperació de peces de gran format i l’elaboració de pans de gustos autòctons amb ingredients de proximitat i de temporada, així com de pa amb IGP Pa de Pagès Català.
Col·labora en el desenvolupament d’un nou cereal, el tritordeum, i participa activament en la difusió de la cultura del pa mitjançant el blog www.culturadelpa.com i la seva extensió en les xarxes socials. El passat mes de juny, va publicar el llibre Avui faràs pa.
I nosaltres, amb el Cultura emprenedora a primària, tenim la sort de poder compartir la seva experiència i coneixement.
Tot i que tenim a tocar les vacances a les escoles, aquesta setmana hem donat el tret de sortida als tallers a les escoles. Ahir dimecres vam visitar l'escola Pia, que participa del projecte des del 2012, per parlar de com són les persones emprenedores, de què és l'emprenedoria i de quins valors relacionem amb aquests dos conceptes.
És l'Anna, de Frozen, una persona emprenedora? I l'Hipo (Com entrenar el teu drac)? I els germans Phineas i Ferb? Tots junts vam reflexionar sobre aquests exemples i vam intentar entendre perquè podem dir que sí o que no.
Avui volem compartir amb vosaltres una notícia que ens omple de satisfacció. El nostre projecte, el Cultura Emprenedora a Primària, ha estat seleccionat com a una Bona Pràctica i ha estat inclòs al Banc de Bones Pràctiques (BBP) del Govern Local de la Federació de Municipis de Catalunya i de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals.
L’equip d’avaluadors del BBP ha valorat que aquesta experiència representa una aportació innovadora i de qualitat en la temàtica d’Educació. Han considerat apropiat, per tant, promoure i facilitar la seva divulgació a través del lloc web del BBP:
Només podem agrair a totes les escoles, mestres i tècnics la seva participació i col·laboració en aquests sis anys que portem de projecte. Perquè junts, anem més lluny!
El que sóc com a persona ho he après amb l'esport, és l’eina més educativa que he tingut. Allà he hagut d’acceptar la derrota, que un altre era millor que jo, a aixecar-me després de no haver fet bé les coses, a esforçar-me per a fer-ho millor...
Pep Guardiola
Fa uns dies, mirava la tele quan va aparèixer el típic bloc d'anuncis de "tornem en 7 minuts" (que la majoria de vegades són més i atempta contra la teoria de l'espai/temps), i em vaig trobar una bateria d'espots de joguines entre els que es trobaven aquests dos:
Vull aclarir, abans de tot, que no tinc res en contra d'aquesta marca i que fins i tot la màquina per crear carcasses personalitzades per a smartphones em sembla fins i tot curiosa. És més, crec que si hagués aguantat aquests "7 minuts" davant la tele hauria vist més espots d'altres marques de joguines que m'haurien disgustat per igual. I és aquí on rau el problema que plantejo en aquest article.
Per què la majoria dels espots de joguines són d'una factura tècnica tan pèssima? Per què tracten els nens com a zombies addictes al color i als jingles ultrasònics? I, ja posats, i tot i que això donaria per a una altra sèrie d'articles, per què segueixen perpetuant rols tan absurds, arcaics i sexistes?
Però centrem-nos en la part tècnica i creativa, que és la que ens pertoca. Entenc que són espots superestacionals, que basen tota la seva estratègia en la repetició (no exagero si dic que els dos exemples que he donat van aparèixer 3 vegades gairebé seguides) i que necessiten generar en molt poc temps el record necessari perquè el nen/zombi desitgi tenir la joguina en qüestió. Per tot això, imagino que el pressupost per a la creativitat i la producció de l'anunci queda molt minvat i el resultat és conseqüència directa d'això.
No obstant, pocs dies després, em vaig topar amb aquest altre espot a la web:
Va ser llavors quan em vaig replantejar tot el crèdit que li havia concedit a totes aquestes marques de joguines en el paràgraf anterior, i vaig començar a pensar que potser no es tracta tant d'un problema de creativitat ni de distribució del pressupost, sinó més aviat de prioritats.
En primer lloc, la prioritat d'oferir als nens un producte veritablement interessant, innovador i amb ànima. En aquest cas, una nina que té com a objectiu trencar diametralment amb el model "Barbie" imperant. En segon lloc, la visió (i l'ambició) com a marca de no ser una més, de tenir personalitat. Ja no només en matèria de producte sinó també de comunicació. Aquest espot està dirigit als infants, però també als pares i mares, i tracta a tots dos com a éssers intel·ligents. No tracta d'hipnotitzar el teleespectador amb efectes i trucs barats, intenta dialogar amb ell, explicar-li una història (storytelling). I, finalment, desconec amb quina freqüència s'emet aquest espot a la televisió, o si ni tan sols ho fa, però sí que sé que ha tingut una repercussió mundial amb més de 500 mil reproduccions al seu canal de Youtube en menys de dues setmanes. I que l'espot de l'any passat de la mateixa marca té ni més menys que 2 milions 300 mil. Els altres dos vídeos, entre tots dos, no sumen 6.000.
Per tant, ens trobem davant d'un problema de no voler: no voler innovar, no voler fer, ni tan sols voler voler. I, tristament, això no és exclusiu del sector joguines, sinó que és un exemple més de l'estat de la publicitat actual que, per sort, molts estem disposats a canviar.
En que treballaran els nostre fills/es? A on treballaran? Quines competències necessitaren adquirir? Quins escenaris macroeconòmics i mundials es trobaran? I com els podem ajudar?
Si voleu conèixer les respostes a aquestes i altres preguntes, l'IMET i la Diputació de Barcelona us ofereixen un espai per compartir i debatre aquests i d’altres temes amb els que es trobaran els nostres joves.
Aquesta xerrada, que anirà a càrrec de Román Castro -Dr. en Ciències Polítiques i Sociologia i Professor universitari de la UNIR-, està adreçada a pares, mares i familiars d’estudiants que cursen ensenyament secundari, i a qualsevol altra persona interessada en la temàtica.
Data: 22 i 29 d'octubre
Horari: de 17.30 a 19h
Lloc: IMET
El projecte Cultura Emprenedora a Primària aposta per fomentar la imaginació, la creativitat, el compromís, la responsabilitat i la motivació, entre d’altres valors, a través d’una metodologia activa en que professorat i alumnat emprenen un projecte comú que es desenvolupa al llarg del curs.
