El nen de 12 anys que va fabricar una impressora Braille amb peces de Lego

Amb 13 anys, la majoria de nenes i nens volen ser com Messi o Beyoncé, ambdós amb un indubtable talent i un gran cop de maluc per triomfar cadascú en la seva especialitat. Amb 13 anys, ens aixequem al matí amb ganes de jugar a fet i amargar o disfressar-nos de pirata, i a la tarda canviem d'opinió per decidir que el millor del món és un tatuatge i fugir de casa amb un col·lega. Pura confusió. Poti-poti hormonal. Adolescència.

Amb 13 anys, Shubham Banerjee va rebre 20 milions de dòlars d'Intel per invertir en el seu invent: una impressora en llenguatge Braille feta amb peces de Lego i programari lliure que va descarregar a Internet. Una gran idea per ajudar a les persones cegues que no poden finançar-se les impressores d'aquest tipus existents al mercat (les més econòmiques superen els 2.000 euros). Banerjee va iniciar el projecte amb 12 anys, després de trobar-se a la sortida de l'escola un grup de voluntaris recollint donacions per ajudar a persones cegues: "tenia molta curiositat per esbrinar com podien llegir aquestes persones. Així que només arribar a casa vaig preguntar als pares i ells van respondre un 'busca'l a Google'. Vaig trobar informació respecte les impressores Braille i em va semblar que el seu preu era força elevat. Això em va animar a construir la meva pròpia impressora de baix cost".

Qualsevol altre noi de la seva edat s'hagués limitat a participar d'aquella col·lecta amb les monedes que li sobressin de l'esmorzar. Shubham, però, va invertir uns quants centenars de dòlars de la seva paga setmanal i ara, quan encara li resten uns anys per arribar a la majoria d'edat, figura com a fundador d'una empresa, BraigoLabs, que presideix la seva mare.

Des dels inicis del seu projecte, Banerjee va ensenyar mitjançant vídeos a YouTube tot el procés de construcció de la seva impressora i va compartir el codi que ell mateix havia creat perquè qualsevol persona pogués construir el seu propi model. Es tracta d'un exemple perfecte de la nova cultura digital: coneixement compartit i DIY (Do It Yourself), una forma d'abaratir despeses i permetre que la tecnologia arribi a persones i països amb pocs recursos.

La pàgina web de BraigoLabs assegura que es tracta d'una companyia tecnològica "humanament optimitzada", que cerca fer la vida de les persones "més fàcil". La capacitat i generositat de Shubham Banerjee auguren que l'hem conegut gràcies al seu invent, però que no serà l'últim cop que el seu nom surti a les notícies, perquè, com va publicar el Financial Times per descriure'l, "joves com ell són qui marquen la diferència".

Font: One

Continua llegint

La galàxia del fracàs

Avui compartim amb vosaltres un article molt recomanable del blog Diario de una pintamonas, de Carla Berrocal, una dibuixant de còmics, il·lustradora i docent. A continuació teniu el text:

Escric aquest article pensant en aquest vídeo que últimament corre com la pólvora entre els meus amics creatius. Es tracta d'un monòleg de Milton Glaser sobre la "por al fracàs". Set lúcids minuts sobre un dels aspectes que més preocupa als meus alumnes i, en general, a qualsevol persona creativa.

La por a equivocar-nos, a fer alguna cosa malament.

Un exemple: Moltes vegades quan dono els tallers de tinta amb pinzell, els meus alumnes practiquen, es diverteixen, embruten milers de folis amb línies, taques, textures... fins que arriba el moment de la veritat, quan els hi dic que és hora de començar a entintar algun dibuix dels seus. Tots canvien d'actitud i em diuen el mateix. Tenen por equivocar-se.

I jo sempre els contesto que no s'ha de tenir por a equivocar-se. Forma part del procés d'aprenentatge. Però la gran majoria no saben com gestionar-ho i es posen nerviosos abans de començar la feina.

Aquest vici l'agafem aviat, en la nostra infància. Un dels seus orígens és, potser, l'escola. El que falla a classe és maldestre, el que l'encerta, un heroi. No es valora a qui s'equivoca i després ho fa bé, només al que ho fa bé a la primera.

I això és, com molt bé diu Glaser en el seu vídeo, perquè ningú ens ensenya a fallar. El model social és l'èxit, la popularitat, els diners. Però aquesta concepció del treball òbvia la font del mateix èxit, que és la caiguda. L'error.

Com enfrontar-nos psicològicament a la frustració de la decisió?

Al llarg de la meva carrera he provat de tot, però la major part de les vegades acabava enfadada, després em criticava i acabava per convertir el procés creatiu en un infern. M'obligava a dibuixar. Amb l'experiència vaig descobrir que les emocions negatives no em permetien gaudir de la meva feina. Havia de canviar el xip i aprendre com enfrontar millor els errors.

Cal saltar 5 obstacles:

Obstacle 1. Dibuixar malament t'ensenyarà una cosa: les teves mancances 

És repetitiu, però cert: dels errors s'aprèn. Si alguna cosa no surt, cal practicar-la cent mil vegades més. Aquest error m'està dient que hi ha quelcom que no sé fer. Prenc nota i aprenc.

Obstacle 2. Silencia el crític

Una de les reaccions més freqüents davant d'un dibuix que no sabem / podem solucionar en un moment determinat és l'enuig. El nostre crític interior es puja i es llueix amb tota mena de pensaments negatius. Aquest petit gamberro et repeteix de forma obsessiva frases com ara "quina porqueria estàs fent" o "no sé per què estàs fent això, si t'està quedant fatal".

Quan arribem a aquest punt, la majoria de les vegades no estem bé treballant. Triguem més i la nostra passió es converteix en una cosa esgotadora. Comencem a patir.

En aquest cas, el millor és parar. És el meu millor consell. Cal distreure la ment quan entra en bucle. Fes coses diferents una estona, encara que només sigui cinc minuts. Callarà el crític i el teu cap descansarà.

Quan tornem a dibuixar, cal centrar-se en gaudir d'allò que ens està permetent aprendre. Tot i que no quedi perfecte.

Cal aprendre a "gaudir" del fracàs. 

Obstacle 3. No et comparis 

Un altre dels nostres majors errors és la tendència a comparar-nos amb els altres. Un obstacle força gran.

Ens fixem metes, objectius, que de vegades són excessivament alts. Cal posar-se "objectius assolibles". No puc dibuixar com Jose Muñoz quant surti de l'Escola (seria una genia!), però si puc millorar els meus errors d'anatomia, la meva percepció del color o el meu sentit de l'espai.

Si estic mirant als altres, el que fan o com ho fan, a banda de generar-me malestar no em deixarà centrar-me en el meu propi camí.

Obstacle 4. Tanca les feres 

Una de les coses més complexes a l'hora de saltar l'obstacle número 2 és la gestió de les emocions. Al contrari del que pot semblar, a la feina creativa no intervenen els sentiments. És molt més simple: una vegada el cervell supera els 30 minuts executant un exercici tècnic, el cap s'oblida de tu per centrar-se en el que està fent / aprenent. Les feres comencen rugint alt, però a mida que pares atenció en el que fas, baixen el volum i acaben callant. Cal acabar amb les emocions negatives que produeixen les pors per poder despertar la nostra lucidesa. Això no vol dir que el nostre treball sigui exclusivament racional, però les nostres inseguretats personals han de quedar fora de la nostra tasca. La nostra obra serà propera, passional, tendra, salvatge o incòmoda segons la nostra identitat creativa, no la personal. I amb identitat creativa vull dir aquella part de la personalitat de l'artista que conforma el seu "jo" il·lustrador i que és interdependent de cadascuna de les parts que conformen una persona.

En definitiva, les inseguretats només apareixen per molestar-nos. I treuen el cap més sovint quan és menor la nostra l'experiència o confiança en nosaltres o en el nostre treball.

Per això és tan important aprendre a gestionar-les des del principi, quan ets un mocós arrogant i estàs aprenent. Els exercicis que has fet no són com esperaves, ets conscient que no ets el millor dibuixant. Hi ha molts, milers, que són millors que tu, però al contrari del que puguis pensar, això no ha de frenar-te. Ser conscients dels nostres defectes no és un motiu de frustració o càstig. Aprendre d'aquests errors permet créixer, fer reflexions profundes sobre el nostre dibuix, madurar com a artista, millorar les nostres capacitats i, sobretot, fer-nos més humils, perquè som conscients de les nostres limitacions.

Potser no sóc la millor dibuixant del món, però tampoc vull ser-ho. L'objectiu no és aquest. Hem de maximitzar el gaudi perquè quan ens relaxem surtin els millors dibuixos i aprenem més.

Obstacle 5. El pitjor que pot passar 

També hem d'aprendre a relativitzar. Perquè un dibuix surti malament, per un petit embús o crisi, no  morirem. Si passem un dibuix a tinta i surt malament, ja sortirà un altre millor. No passa res. Només és un dibuix. Enfocar-se en l'ensopegada momentània no ens permet veure l'objectiu final. Si em centro molt en l'error concret, perdo la visió del general. Per això cal relativitzar. És important la guerra, no la batalla.

D'altra banda, pensa: un dibuix en comparació amb l'Univers. Reflexiona. Un sol dibuix no determinarà la teva carrera, aprèn a donar-li la importància que mereix. A vegades oblidem com de petits som. M'agrada molt aquest símil que utilitza el meu company Mol als nostres tallers:

Vostè està aquí... Font: http://lamblionstudio.weebly.com/maps.html

El que també em recorda una mica a la filosofia dels samurais: tenir present la fatalitat. Quan aquests guerrers es plantejaven tots els dies com podien morir, no eren macabres, pensaven en el pitjor que els podia passar. Intentem aplicar aquest concepte a la creativitat. És un exemple forçat, ho sé, però útil: Què és el pitjor que pot passar si no fas bé un exercici / dibuix / treball? Que ho tinguis que repetir? Que surti malament i et faci vergonya? Ara compara-ho amb les coses bones que pots obtenir.

Obstacle 6. Aprèn a relaxar-te i gaudir 

Quan estem relaxats és quan arribem al màxim gaudi de la nostra feina, el dibuix millora i les limitacions desapareixen. En molts casos, la nostra capacitat de concentració també ajuda. Deixar la ment en blanc al dibuixar i centrar-nos en el moment. És el que en psicologia es coneix com "flow" o "fluir", i que reconeixem com aquelles vegades en les que se'ns oblida com passa el temps quan alguna cosa ens fa sentir bé.

Igualment, si aprenem a relaxar-nos també millorarem, ja que la ment està més oberta a generar idees a través del gaudi que del sofriment. Els nostres dibuixos parlen de nosaltres i quan algú es diverteix, la bellesa de l'obra creix de forma exponencial.

Quin mal ha fet la imatge romàntica de l'artista turmentat!

Estic convençuda que molts pensareu que és complicat posar en pràctica aquests consells (Quantes vegades ho hauré sentit en els meus alumnes? Fins i tot a mi mateixa?). Però per canviar les coses només cal voler-ho i tenir el delit. Només així iniciarem en nosaltres una forma diferent de viure la creativitat.

Una forma saludable i equilibrada que millorarà enormement les nostres capacitats tècniques. 

Font: Diario de una pintamonas

Continua llegint