Els valors de les arts marcials

Continuem aprenent, amb el Jaume Guillén, coses sobre el seu projecte emprenedor, el Mugendo i els valors que es treballen a través de les arts marcials. Ahir, al col·legi Sant Bonaventura, l'alumnat de cinquè va saber que la paraula mugendo, en japonès, vol dir camí il·limitat, i que una frase que no es pot dir mai al tatami (i a la vida, m'atreviria a dir) és "no puc".

El Jaume també ens va ensenyar diferents tècniques contra l'assetjament i va remarcar que una part molt important per combatre el bullying i que es reforça amb les arts marcials és la confiança en un mateix. La capacitat de creure en les nostres possibilitats i en el potencial que tots i totes tenim. Recordeu que hem dit que al mugendo està prohibit dir "no puc"?

Rei.

Continua llegint

La sort de seguir aprenent

Ahir la tarda vam visitar les aules de sisè de l'escola El Cim per parlar d'emprenedoria amb el Jaume Guillén, de l'escola d'arts marcials Mugendo Vilanova. El Jaume s'estrenava com a nou col·laborador del nostre projecte d'emprenedoria i ens va explicar què el va portar a deixar la seguretat de la seva feina anterior i embrancar-se en l'aventura d'iniciar un projecte propi.

I sabeu què ens va dir? Ens va dir que abans tenia una bona feina, una feina a una gran multinacional, una feina per la que s'havia format i preparat. Una feina que va deixar a canvi d'un préstec per poder iniciar el seu projecte, la inseguretat de treballar per compte propi i moltes hores diàries de feina. Però que, amb tot (el risc, la por, treballar molt...), li paga la pena.

Perquè els diners, per sort, no ho són tot. Tenia una feina que no gaudia i que li provocava un alt nivell d'estrès, el que el va portar, amb l'ajuda del seu sensei, a intentar convertir la seva passió pel mugendo, l'activitat que l'ajudava a gestionar aquest estrès, en un projecte vital.

Gràcies Jaume!

Continua llegint

Sopa de pedres

Coneixeu el conte de la sopa de pedres? Comença així:

Temps era temps, hi havia un país que estava en guerra. I sabeu que les guerres sempre porten problemes, porten rancúnies, enveges, hi ha morts i molta sang. Però sobretot a les guerres hi falta el pa. La gent passa gana. Un bon dia, un soldat, fart de fer anar les armes, va decidir fugir de la guerra. I fugint, fugint, cansat i afamat, va arribar a un poble. Però ves per on que la gent d'aquell poble n’estava tipa de la guerra miserable i no volien saber-ne res de soldats. Li tancaven la porta als nassos tot cridant-li que se n'anés quan ell s'apropava a demanar quelcom per menjar. Però el soldat no es va donar per vençut i va pensar fer una sopa de pedres...

No us explico el final, que no s'hi val. Però sí que us diré que aquest conte ha estat el punt de partida dels tallers que amb la Bàrbara, de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i l'Ilde, de Destino Etiòpia, hem estrenat aquest curs al projecte Cultura emprenedora per parlar de la solidaritat.

Un conte que ens ha servit per reflexionar sobre els canvis. Perquè els canvis no es produeixen per la màgia; els canvis acostumen a venir de la mà de la col·laboració i la solidaritat. Allò que sembla impossible pot esdevenir real si tothom posa una mica de la seva part. Sense la cooperació de tot el grup, al conte la sopa no tindria cap valor, poca cosa podrien fer, però gràcies a la implicació del col·lectiu, la misèria, el no res, es pot transformar en abundància i benestar.

Us imagineu com podria ser el món si tothom fos solidari?

Continua llegint

Formes de practicar la solidaritat

Sovint s'identifica la solidaritat amb donar diners, sigui a entitats sense ànim de lucre o ONG. El que provoca, de retruc, que pugui sortir el fàcil discurs dels dubtes al voltant de la finalitat d'aquestes donacions, de la malversació i la corrupció. El cert, però, és que existeixen més formes a través de les quals podem practicar la solidaritat. Preneu nota:

Doneu el vostre temps, feu-vos voluntàries, participeu en activitats de sensibilització.
Doneu allò que ja no necessiteu.
Si reuniu els requisits, doneu salut (com ara sang, per exemple).
Cuideu del medi ambient.
Practiqueu i eduqueu en el respecte, la lleialtat, la sinceritat, la confiança, la humilitat... Valors tots ells relacionats amb la solidaritat.
Feu bones accions. Un somriure, ajudar a creuar el carrer, a portar la compra, subjectar la porta... Infinitat de petits gestos que provocaran sentiments positius a qui els rebi.

D'aquest i altres temes vam estar parlant les tardes de dijous i divendres amb l'alumnat de cinquè i sisè del col·legi Sant Bonaventura, amb la gran ajuda de l'Ilde i la Bàrbara, les persones col·laboradores del taller de solidaritat. 

I és que, com diu un proverbi àrab, “qui vol fer alguna cosa, troba la manera. Qui no vol fer res, troba una excusa”.

Que tingueu un bon dilluns ;)

Continua llegint

Dimarts 13

Quina millor manera de passar un dimarts 13 que escoltant la ràdio i, encara millor, escoltant una entrevista a dos alumnes del nostre projecte d'emprenedoria? Si esteu d'acord amb mi, us oferim l'oportunitat de reviure la conversa amb el Jordi Martí, presentador del programa El tema del dia, de Canal Blau FM, i la Lucía Serrano i el Jofre Miró, alumnes del col·legi Divina Providència de Vilanova i la Geltrú, acompanyats de la mestra Eva Montoliu.

A l'entrevista us expliquen com estan vivint la seva primera experiència en el nostre projecte. Que la gaudiu!

Continua llegint

Un infant, una mestra, un llibre, un llapis, poden canviar el món

Avui, 8 de març, dia internacional de les dones, volem compartir unes reflexions al voltant de la Malala Yousafzai, tot un exemple d'emprenedoria, valentia, lluita i constància femenina.

La Malala va saltar a l'escenari internacional l'any 2012, després que un talibà li disparés al cap per desafiar el grup i defensar l'educació per a les noies i les dones. Aquesta traumàtica experiència, però, no la va aturar i va seguir endavant amb la seva missió.

Després de la seva recuperació i trasllat al Regne Unit, Malala va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2014. A dia d'avui, segueix sent la persona més jove a guanyar-lo. A l'abril de 2017, l'ONU la va nomenar Missatgera de la Pau. Ha fundat el Fons Malala, que té per objectiu crear «un món en el qual totes les noiespuguin aprendre sense por».

La jove creu que és fonamental que els homes s'involucrin en aquest moviment i posa com a exemple al seu propi pare que, al contrari que molts homes de la seva comunitat, va voler que la seva única filla s'eduqués i mai va frenar les seves aspiracions. "Hem de creure en les noies, hem de creure en les nostres germanes, en les nostres filles i permetre que siguin el que vulguin ser. Com diu el meu pare, no has de fer res, simplement no has de tallar les seves ales, deixar-les volar lliures i que aconsegueixin els seus somnis. Així que els homes han de fer un pas endavant i donar suport a les dones", assenyala.

La Malala assegura que la seva família segueix sent un pilar fonamental per ella, i que per a ells és com qualsevol altra filla i germana. "Quan vaig guanyar el Premi Nobel de la Pau i vaig tornar a l'hotel on ens allotjàvem, el meu germà petit em va dir 'Mira has guanyat el Nobel, però això no vol dir que puguis ser la germana manaire'", recorda.

Assegura no tenir clar on estarà d'aquí a 20 anys, però sí que sap que la seva missió és seguir lluitant per l'educació de les noies. "Només vivim 70 o 80 anys, així que, per què no viure'ls amb un bon propòsit? Per què no dedicar-los a servir la humanitat? Així que jo vull ajudar a totes les noies que pugui perquè rebin una educació de qualitat i compleixin els seus somnis", conclou.

Font: mujeremprenedora
Imatge: cartell per al Dia de la Dona 2017 a Premià de Mar

Continua llegint

Retorn als orígens

El títol d'aquest post podria fer referència a la retrobada que el Jordi Morera, de l'Espiga d'Or, va tenir amb algunes de les seves mestres a l'Escola Pia recordant temps d'infantesa. I el motiu d'aquest retrobament no era un altre que la tornada del Jordi com a emprenedor d'èxit a l'escola que el va veure créixer per explicar a l'alumnat que enguany participa del projecte Cultura emprenedora el seu punt de vista sobre l'emprenedoria.

Però el títol també pot parlar de l'amor del Jordi per un ofici ancestral que els darrers anys s'ha vist afectat per una batalla comercial en el que ha primat la quantitat per davant de la qualitat. I en aquesta croada ens explica que ha necessitat comptar amb audàcia, amb confiança, amb un bon equip de treball, amb constància i molta humilitat... i passió. Passió per un ofici que forma part del seu adn emprenedor.

Gràcies Jordi!

Continua llegint