Coneixeu el conte de la sopa de pedres? Comença així:

    Temps era temps, hi havia un país que estava en guerra. I sabeu que les guerres sempre porten problemes, porten rancúnies, enveges, hi ha morts i molta sang. Però sobretot a les guerres hi falta el pa. La gent passa gana. Un bon dia, un soldat, fart de fer anar les armes, va decidir fugir de la guerra. I fugint, fugint, cansat i afamat, va arribar a un poble. Però ves per on que la gent d'aquell poble n’estava tipa de la guerra miserable i no volien saber-ne res de soldats. Li tancaven la porta als nassos tot cridant-li que se n'anés quan ell s'apropava a demanar quelcom per menjar. Però el soldat no es va donar per vençut i va pensar fer una sopa de pedres...

No us explico el final, que no s'hi val. Però sí que us diré que aquest conte ha estat el punt de partida dels tallers que amb la Bàrbara, de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i l'Ilde, de Destino Etiòpia, hem estrenat aquest curs al projecte Cultura emprenedora per parlar de la solidaritat.

Un conte que ens ha servit per reflexionar sobre els canvis. Perquè els canvis no es produeixen per la màgia; els canvis acostumen a venir de la mà de la col·laboració i la solidaritat. Allò que sembla impossible pot esdevenir real si tothom posa una mica de la seva part. Sense la cooperació de tot el grup, al conte la sopa no tindria cap valor, poca cosa podrien fer, però gràcies a la implicació del col·lectiu, la misèria, el no res, es pot transformar en abundància i benestar.

Us imagineu com podria ser el món si tothom fos solidari?