La caixa dels inventors

A la visita que vam fer a la Sandra i l'Edurne de l'escola Sant Jordi, amb motiu del taller de creativitat, ens va cridar l'atenció una caixa de cartró que hi havia dins l'aula. L'Edurne ens va explicar què era i ens va saber transmetre l'entusiasme amb què han rebut aquest material que ara forma part del cicle. Així que, com que la idea ens va agradar, ara la compartim amb vosaltres ;)

The Inventor's Box
La caixa proporciona experiències adaptades al cicle formatiu (infantil, primària i secundària), emmarcades en una filosofia creativa i emprenedora al programa educatiu.

Cada experiència explica la història d'un personatge (Edison, Jobs, Da Vinci, Bell, Lumière, Franklyn, Monturiol...), inclou material audiovisual i una playlist de música. La caixa es converteix en un misteri on l'alumnat ha de ficar la mà sense saber què hi trobarà, buscant vèncer les seves petites pors.

Si voleu saber més, pregunteu al Francesc, també de l'escola Sant Jordi, a qui li encanta la caixa!

Més info: The Inventor's Box

Continua llegint

A l'escola Sant Jordi hem començat el projecte "Joves emprenedors "

Som els alumnes de l'escola Sant Jordi i estem treballant l'emprenedoria. 

Hem començat veient la pel·lícula:

La peli parla d'una noia que volia una bici, però en aquell país la cultura diu que les noies no poden anar amb bici pero ella seguia intentant-ho, feia pulseres i encàrrecs per aconseguir diners per la bici. A la seva escola feien un concurs de llegir bé l'Alcorà i donaven a canvi 1.000 rials, llavors la Wadjda va volguer participar per conseguir els diners per a la bici. Va guanyar però la directora va donar els diners per Palestina i la Wadjda no hi estava d'acord però va veure que no podia fer res. No va parar fins que no va aconseguir tenir la bici a les seves mans.

Valorem molt la seva actitud, és molt treballadora, llesta, observadora i mai es rendeix! Així ha de ser una persona emprenedora!

Després de la pel·lícula vam fer vàries fitxes a llengua castellana per treballar els adjectius i després en català. Un cop treballats, vam fer una descripció de la Wadjda, un text que hem anat repetint per millorar l'ortografia. 

Tot seguit vam començar a fer una pluja d'idees per intentar descriure a una persona emprenedora:

Després vam començar a agrupar adjectius relacionant-los amb valors:

En una altra sessió, vam repartir els valors per grups per fer murals amb una definició del que creiem que és cada valor.. Ho presentarem la setmana vinent!

També tenim un logo per les fitxes d'aquesta unitat globalitzada!

Esperem que us agradi i ens seguiu! També tenim blogs:

www.promocio0615a.blogspot.com

www.promocio0615b.blogspot.com

Gràcies!

L'alumnat de cinquè de l'escola Sant Jordi.

Continua llegint

La creativitat s'aprèn igual que s'aprèn a llegir

Ara fa un temps, La Vanguardia va entrevistar a sir Ken Robinson, expert que preconitza un sistema educatiu que ensenyi a innovar. Com que la trobem força interessant i parla de la creativitat, tema que estem treballant aquests dies a les aules, la compartim amb vosaltres ;)

Un día, visitando un cole, vi a una niña de seis años concentradísima dibujando. Le pregunté: "¿Qué dibujas?". Y me contestó: "La cara de Dios".
¡. ..!
"Nadie sabe cómo es", observé. "Mejor - dijo ella sin dejar de dibujar-, ahora lo sabrán".

Todo niño es un artista.
Porque todo niño cree ciegamente en su propio talento. La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse... Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben avergonzarse de él.

Los niños también se equivocan.
Si compara el dibujo de esa niña con la Capilla Sixtina, desde luego que sí, pero si la deja dibujar a Dios a su manera, esa niña seguirá intentándolo. El único error en un colegio es penalizar el riesgo creativo.

Los exámenes hacen exactamente eso.No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las notas en su única finalidad. La niña que dibujaba nos dio una lección: si no estás preparado para equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original.

¿Se puede medir la inteligencia?
La pregunta no es cuánta inteligencia, sino qué clase de inteligencia tienes. La educación debería ayudarnos a todos a encontrar la nuestra y no limitarse a encauzarnos hacia el mismo tipo de talento.

¿Cuál es ese tipo de talento?
Nuestro sistema educativo fue concebido para satisfacer las necesidades de la industrialización: talento sólo para ser mano de obra disciplinada con preparación técnica jerarquizada en distintos grados y funcionarios para servir al Estado moderno.

La mano de obra aún es necesaria.
¡Pero la industrialización ya no existe! Estamos en otro modo de producción con otros requerimientos, otras jerarquías. Ya no necesitamos millones de obreros y técnicos con idénticas aptitudes, pero nuestro sistema los sigue formando. Así aumenta el paro.

Pero se nos repite: ¡innovación!
La piden los mismos que la penalizan en sus organizaciones, universidades y colegios. Hemos estigmatizado el riesgo y el error y, en cambio, incentivamos la pasividad, el conformismo y la repetición

No hay nada más pasivo que una clase.
¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata. Así que, tras 20 años de educación en cinco niveles que consisten en formarnos para unas fábricas y oficinas que ya no existen, nadie es innovador.

¿Cuáles son las consecuencias?
Que la mayoría de los ciudadanos malgastan su vida haciendo cosas que no les interesan realmente, pero que creen que deben hacer para ser productivos y aceptados. Sólo una pequeña minoría es feliz con su trabajo, y suelen ser quienes desafiaron la imposición de mediocridad del sistema.

Tipos con suerte...
Son quienes se negaron a asumir el gran error anticreativo: creer que sólo unos pocos superdotados tienen talento.

"Sé humilde: acepta que no te tocó".
¡Falso! ¡Todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación. Hoy, en cambio, está enfocada a clonar estudiantes. Y debería hacer lo contrario: descubrir qué es único en cada uno de ellos.

¿La creatividad no viene en los genes?
 Es puro método. Se aprende a ser creativo como se aprende a leer. Se puede aprender creatividad incluso después de que el sistema nos la haya hecho desaprender.

Por ejemplo...
Soy de Liverpool y conozco el instituto donde recibieron clases de música mi amigo sir Paul McCartney y George Harrison... ¡Dios mío! ¡Ese profesor de música tenía en su clase al 50 por ciento de los Beatles!

Y...
Nada. Absolutamente nada. McCartney me ha explicado que el tipo les ponía un disco de música clásica y se iba a fumar al pasillo.

A pesar del colegio, fueron genios.
A Elvis Presley no lo admitieron en el club de canto de su cole porque "desafinaba". A mí, en cambio, un poliomielítico, me admitieron en el consejo del Royal Ballet...

Ahí, sir, acertaron de pleno.
Allí conocí a alguien que había sido un fracaso escolar de ocho años. Incapaz de estar sentada oyendo una explicación.

¿Una niña hiperactiva?
Aún no se había inventado eso, pero ya se habían inventado los psicólogos, así que la llevaron a uno. Y era bueno: habló con ella a solas cinco minutos; le dejó la radio puesta y fue a buscar a la madre a la sala de espera; juntos espiaron lo que hacía la niña sola en el despacho y... ¡estaba bailando!

Pensando con los pies.
Es lo que le dijo el psicólogo a la madre y así empezó una carrera que llevó a esa niña, Gillian Lynne, al Royal Ballet; a fundar su compañía y a crear la coreografía de Cats o El fantasma de la ópera con Lloyd Webber.

Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada.
Sería cualquier cosa, pero mediocre. La educación debe enfocarse a que encontremos nuestro elemento: la zona donde convergen nuestras capacidades y deseos con la realidad. Cuando la alcanzas, la música del universo resuena en ti, una sensación a la que todos estamos llamados.

Font: LaVanguardia

Continua llegint

La creativitat és divertida

La setmana passada vam començar a visitar algunes de les escoles que participen aquest any del Cultura emprenedora a primària, concretament Sant Jordi, Aragai i Sant Bonaventura. Vam treballar la creativitat i a totes elles vam poder gaudir de la companyia d'uns mestres còmplices i un alumnat participatiu i engrescat.

Als tallers de creativitat expliquem què és la creativitat, per què serveix i per què és important, a banda dels obstacles més freqüents a l'hora de posar-la en pràctica. A més, demostrem que practicar la creativitat és divertit!

Us deixem amb algunes fotos d'aquests dies:

Sant Jordi

Aragai

Sant Bonaventura

Continua llegint

Guanyar i fracassar

El cap de setmana ens ha portat un nou guanyador de l'Open d'Australia 2014, l'Stanislas Wawrink. Aquest jugador troba la seva motivació en una reflexió al voltant del fracàs del dramaturg Samuel Beckett:

“Ever tried. Ever failed. No matter. Try Again. Fail again. Fail better."

El que vindria a dir:

"Sempre ho has intentat. Sempre has fracassat. No importa. Torna-ho a intentar. Tornar a fracassar. Fracassa millor."

Continua llegint

Ens posem a treballar! Sant Bonaventura

Després de fer la presentació d'aquest nou projecte, cada cop en tenim més ganes. Ja hem elaborat la pluja d'idees i n'han sortit algunes de molt interessants. En breu en podreu saber més detalls. 

Continua llegint

5 raons per fomentar la creativitat amb els infants

 
Sense dubte, els efectes de la crisi ja s'han fet notar arreu del món, així doncs, i no és de gens estranyar que, la societat comenci a replantejar-se la forma de viure i comprendre el món. D'aquí el retrobament amb la creativitat, un aspecte que s'ha transformat en essencial i imprescindible per a tots aquells volen pal·liar els efectes d'aquesta greu situació. En aquest aspecte, i per aquells que encara no n'esteu convençuts, avui us presentem 5 raons per fomentar la creativitat amb els infants, una iniciativa que no podeu deixar perdre.

CREATIVITAT ÉS INNOVACIÓ - Crear és innovar, imaginar que allò impensable té sentit i per tant valuós per a nosaltres. Innovar és canviar, millorar, modificar, aprendre, construir.

CREATIVITAT ÉS DIFERÈNCIA - Ser diferents hauria de ser un dels aspectes primordials de la nostra societat. Tothom té una raó de ser, de viure, de comprendre i valorar la vida. Explorar la diferència és entendre que tots som vàlids i necessaris.

CREATIVITAT ÉS COOPERACIÓ - Crear és aprendre a formar part d'una societat diversa, tolerant i respectuosa. Cooperar és comprendre que tots tenim alguna cosa de nou a aportar. El treball en societat és necessari per sobreviure i aprendre a valorar el què som.

CREATIVITAT ÉS OPORTUNITAT - La societat necessita persones capaces de crear, inventar i imaginar. Què faríem si tots fóssim iguals? Tots tenim la oportunitat d'aportar alguna cosa de valorar al món, ara caldrà descobrir el què i de quina manera ho fem.

CREATIVITAT ÉS EDUCACIÓ - La creativitat s'hauria de fomentar i desenvolupar des de ben petits, així doncs l'educació té un paper imprescindible. Les escoles haurien de propiciar activitats manipulatives, significatives i constructives. Crear també és educar, és imaginar i creure que tot és possible.

Font: Educació i les TIC

Continua llegint

Somnis

El teu temps és limitat. No el menyspreïs vivint el somni d'una altra persona. Steve Jobs

Continua llegint

365 oportunitats

Continua llegint

Marie Curie: exemple de tenacitat

"No s'ha de témer res a la vida, només cal comprendre". Marie Curie

La tenacitat s'entén com la fermesa, l'obstinació i la constància per aconseguir un objectiu. La tenacitat és un dels trets que ha fet que l'ésser humà prosperi i millori la seva qualitat de vida.

Avui dia tot es mou molt ràpid. Les comunicacions, la música, la moda, fins i tot la nostra manera de comportar-nos va lligada a unes presses, de vegades, innecessàries. Ens hem acostumat a que tot ha d'anar ràpid. Per això és recomanable entrenar la paciència a més de la constància.

Sorprèn que a través d'alguns mitjans de comunicació s'elogiï a persones que han creat una aplicació per al mòbil, que curiosament ens recorda una altra. Un cop més les presses, l'afany per ser el primer, ens porta a deixar d'investigar o conèixer si la teva idea ja existeix, fins i tot amb una utilitat millor que la teva.

Els descobriments de Marie Curie van venir de la mà de l'estudi, de l'observació, però sobretot d'una persistència forjada al llarg dels anys. Els seus descobriments van aconseguir, no només millorar la seva vida a nivell personal i professional, sinó que la resta de la humanitat es beneficiés del seu esforç. Algú s'imagina a Marie Curie assistint a un curs on li prometéssin que en unes quantes classes seria capaç de descobrir el poloni?

Van ser necessaris quatre anys de treball per aïllar tres dècimes de gram de clorur de ràdio, que van permetre determinar la seva massa atòmica. El 1911, Marie Curie va ser la solitària guanyadora del premi Nobel de Química pel descobriment del poloni i el radi.

És difícil imaginar que Marie Curie necessités motivació o l'ajuda d'un coach. Simplement creia en el que feia i no va deixar d'estudiar i d'experimentar fins a aconseguir el seu objectiu. Sense pressa però sense pausa. Emprendre camina de la mà de la investigació prèvia i, sovint, és positiu mirar enrere i inspirar-se en aquestes figures, perquè el passat ens pot regalar píndoles d'humilitat i saviesa.

Font: Pymes y Autónomos

Continua llegint