Ens agradi o no, la nostra genètica es cobra el 50% de com som tant físicament com en el comportament. Tot i així, i malgrat els límits que imposa la biologia, és just reconèixer que el factor ambiental també juga el seu paper. D'aquí que s'insisteixi en la importància d'entrenar certes capacitats i d'adoptar determinats hàbits en la nostra vida quotidiana amb l'objectiu de potenciar, amplificar o expandir els nostres aprenentatges i capacitats cognitives.

En el cas de la creativitat, algunes habilitats són particularment interessants. Anem a parlar d'algunes.

Hàbits d'observació, reflexió i investigació 

L'observació no és només mirar fixament alguna cosa (això seria més aviat mirar les musaranyes). L'observació és centrar la nostra atenció en alguna cosa que ens provoqui prou interès com per plantejar-nos preguntes.

Per què el cel és blau?
Com aconsegueixen els taurons nedar tan ràpid?
Quin patró d'exploració segueixen les abelles quan busquen pol·len?
Per què els bolígrafs BIC tenen aquests tradicionals forats?
Etc.

Per la seva banda, perquè l'observació ens condueixi a algun tipus de conclusió o desenllaç, és necessària la reflexió. Per això és tan important que intentem inculcar aquesta actitud des de la infància. No cal dir que per als professionals de l'educació hauria de ser un objectiu de primer ordre fomentar entre els alumnes la reflexió crítica sobre les experiències de la vida, els esdeveniments socials i culturals i sobre la pròpia situació social. Tingues en compte que si creativitat consisteix a pensar de forma diferent (o fora de la caixa), és condició indispensable que l'individu elabori els seus propis punts de vista.

Així, a partir de les preguntes que es desprenen de l'observació i de la reflexió, arribem a un altre hàbit essencial per al pensament creatiu, la investigació. Les persones que es queden a les preguntes i no fan res per aclarir aquestes incògnites, no aconsegueixen avançar. El seu interès quedarà reduït a un acte de contemplació. Per contra, les persones que inverteixen temps i esforç en resoldre aquests dubtes, acaben per entrar en una dinàmica molt productiva en la qual cada pregunta sol engendrar una nova incògnita.

Habilitats de comunicació i hàbit de lectura 

L'hàbit d'investigar acostuma anar lligat a una altra activitat d'enorme importància en el desenvolupament del pensament creatiu, la lectura. Aquesta és particularment important perquè la riquesa de llenguatge i del patrimoni cultural afavoreixen les associacions conceptuals en què es basa la creativitat, o dit d'una altra forma, ajuda a establir connexions entre idees aparentment inconnexes.

La lectura facilita el desenvolupament de les habilitats comunicatives que milloren les nostres interaccions amb els altres, i per tant, facilita la hibridació de coneixements. I, a més, quan ens comuniquem amb altres i verbalitzem les nostres opinions, aquest procés ajuda a concretar les idees elaborades en la ment, i d'alguna manera ens ajuda novament a reflexionar sobre certs detalls que potser hem obviat.

Paral·lelament, la interacció amb els altres serveix com a estímul, doncs aporta punts de vista complementaris al propi i permet descobrir altres formes alternatives d'aprendre i comprendre la realitat.

Hàbit de prendre decisions 

Tingues clar que si no estàs preparat per equivocar-te mai obtindràs res original. En la infància, aquesta idea no té més repercussió perquè s'acostuma a ignorar la por a l'error. Tendim a ser més espontanis, assumim més riscos, i per tant, la creativitat flueix de manera natural. El problema és que aquesta tendència es va invertint amb el pas dels anys fins al punt que aprenem a ser "no creatius". Per aquesta raó, pares, mares i educadors en general haurien d'apostar per activitats que incideixin en fomentar la confiança i seguretat en si mateixos a l'hora de prendre decisions. Això sí, a partir d'un procés de raonament previ.

Font: javierdisan.com