Ser emprenedor ens pot portar, sovint, a vogar contracorrent. A vegades els projectes s'inicien perquè la persona emprenedora es qüestiona el per què de les coses, el per què fem allò d'una manera determinada i no pas d'una altra. I la resposta habitual dels que ens envolten és aquella de "perquè sempre ha estat així". I és que, com va dir l'Albert Einstein, si cerques resultats diferents, canvia la manera de fer les coses.
Avui us expliquem la paradoxa dels micos i els plàtans, una petita faula que té molt a veure amb la forma de pensar que impera a la nostra societat:
- En un experiment van ficar cinc micos en una habitació. Al centre de l'habituació hi havia una escala amb uns plàtans al capdamunt. En veure'ls, un dels micos va pujar amb l'objectiu d'agafar els plàtans, però just en aquell moment la resta de micos van ser ruixats amb aigua freda. Així passava cada cop que un dels micos intentava agafar els plàtans. Desprès de molts intents, els micos van entendre la connexió entre l’ús de l’escala i la dutxa d’aigua freda. Així, cada cop que un d’ells s’aventurava a pujar a la recerca d’un plàtan, la resta de micos ho impedien amb violència. Al final, cap mico gosava pujar per l’escala.
Va ser llavors quan es va decidir substituir un dels cinc micos inicials per un de nou a l’habitació.
El mico nou, que no sabia de què anava la història, en veure els plàtans es va enfilar ràpidament per l’escala. Quan els altres van veure les seves intencions, es van abalançar sobre ell i el van baixar a cops abans que fossin ruixats amb l'aigua freda. Després d'intentar-ho algun cop més, al final el nou mico va comprendre que era millor per a la seva integritat física renunciar a pujar per l’escala.
Va arribar el moment de tornar a subtituir un altre dels micos del grup inicial. Aquest, va fer com l’anterior mico i com tots els antecessors i va intentar agafar els plàtans, però va obtenir el mateix violent resultat. A més, el primer mico substituït va participar amb especial interès en les pallisses al nou mico.
Posteriorment es va repetir el procés amb el tercer, quart i cinquè mico, fins que va arribar un moment en què tots els micos de l’experiment inicial havien estat substituïts.
En aquest moment, la situació era sorprenent. Cap dels micos que hi havia a l’habitació havia rebut mai el raig d’aigua freda. Tot i això, cap s’atrevia a enfilar-se per l'escala i agafar els plàtans. Si haguessin pogut preguntar als micos per què no pujaven per l'escala, probablement la resposta hagués estat que “No ho sabien, però que sempre havia estat així ".
Imatge: Kokovati | Genial.guru
